Des de la restauració democràtica de 1983, les investidures dels presidents argentins tenen regust català. L’orfebre Juan Carlos Pallarols és el creador de les vares que llueixen els líders del país, una diferent en cada mandat.
La revista infantil i juvenil Cavall Fort compleix mig segle. Per celebrar-ho, la publicació dirigida per Mercè Canela ha preparat un seguit d’actes que inclouen el llançament d’un documental i l’organitzacio d’una festa a l’aire lliure.
Aquesta setmana, a Curiositats.cat hem fet cinc cèntims dels processos de caça de bruixes a Catalunya. Per als més curiosos, val a dir que hi ha molts estudis sobre aquesta qüestió realitzada tant per persones interessades com per historiadors.
La llegenda del rescat de les 100 donzelles de Bagà (Berguedà) data del segle XV, i té el seu origen en l’expedició que les tropes catalanes van realitzar amb l’objectiu de reconquerir Almeria, en mans sarraïnes. Galceran del Pinós, un dels almiralls més il·lustres, va caure pres, i els sarraïns demanaren com a rescat, entre altres recomepenses, 100 verges. El pagament del rescat, però, no es féu efectiu, ja que una intervenció divina de Sant Esteve alliberà Galceran i el traslladà a terres catalanes, de manera que les 100 donzelles van quedar lliures del desafortunat destí.
representació del rescat de les 100 donzelles a Bagà
Com a patró de Catalunya, Sant Jordi i el seu signe distintiu, la Creu de Sant Jordi, són presents en molts escuts i banderes de pobles d’arreu de Catalunya. Tanmateix, la presència de la Creu de Sant Jordi no és exclusiva al principat, sinó que altres territoris d’Espanya i d’Europa l’han adoptada com a símbol.
Escut de la ciutat de Barcelona
Un pou i una gallina. Aquests són els dos protagonistes del segon succés més misteriós esdevingut a la ciutat de Manresa (Bages), després de l’incident de la Misteriosa Llum.
El pou de la gallina, al carrer Sobrerroca
Oficialment, Manresa és la capital del Bages. Alguns, però, la coneixen amb el sobrenom de “El cor de Catalunya”; els amants del bàsquet sabran que és la ciutat d’un dels equips catalans de la lliga ACB, l’Assígnia Manresa, i els fans de les telenovel·les recordaran que els carrers de la ciutat van ser el plató de la sèrie de TV3 “Rosa”. Però en l’imaginari popular bagenc, Manresa va ser l’escenari d’un dels fets més misteriosos que van succeir en la Història de la Catalunya medieval.
La Seu de Manresa
Charles d’Espagnac (1875-1839), també conegut Comte d’Espanya, fou un noble i militar francès al servei d’Espanya. Va ser destinat a Catalunya entre 1827 i 1832, on desenvolupà el càrrec de capità general de Catalunya, instaurant un autèntic règim de terror des del seu quarter general a la Ciutadella de Barcelona. Durant aquests anys, Barcelona visqué una de les etapes més fosques i repressives de la seva història. La seva crueltat amb la repressió, així com l’arbitrarietat i la severitat amb la que tenia sotmesa la població li valgueren sobrenoms com ara “el tigre de Catalunya” o “l’assassí de Catalunya”. Una de les moltes mostres del seu caràcter, es que tenia molta mania a les trenes de les dones. Per això en una ocasió va pagar un grup de gitanos esquiladors (aquesta professió era molt comú en el poble gitano) perquè empetitissin les dones amb trenes i les esquilessin. Les noies corrien atemorides davant els gitanos mentre ell gaudia i reia de l’escena.
Tomba de Sant Jordi, l'església de Sant Jordi de Lod (Israel)
Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 – Nicomèdia, Bitínia, 303), va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l’Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l’Edat mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari. Continua llegint
Extret de http://www.ciutatdegirona.info/Catala/Historia/possiblesorigens.html
És summament difícil arribar a fixar, amb exactitud, l’època de la fundació de Girona.
L’historiador P. Mariana acollí la tradició que remuntava la fundació de Girona a Gerió, personatge que es data contemporani a Osiris l’Egipci; nom llegendari al que se suposava originari de Líbia o Mauritània; i del qual es deia que després d’haver fundat la població de Cotlliure, al sud de França, arribà al nostre país i aixecà, en el que avui és Girona, un castell el qual donà lloc a l’origen d’aquesta ciutat. Com es veu, es tracta tan sols d’una versió llegendària i del tot incerta. Continua llegint
Curiositat 
