La primera dona pilot de Catalunya

Maria Josep Colomer i Luque, coneguda com Pepa Colomer, va ser la primera dona de Catalunya que va aconseguir el títol oficial de pilot d’aviació. Va obtenir la llicència de pilot el 19 de gener de 1931, amb només 18 anys i va treballar com instructora, també participà en nombroses exhibicions i curses d’avions. Durant la Guerra Civil va ser mobilitzada per pilotar en la rereguarda republicana, transportant ferits i participant en operacions de propaganda. Acabada la Guerra es va exiliar a Anglaterra on ja no va pilotar mai més. Morí a l’any 2004 d’una aturada cardíaca als 91 anys a Surrey, Anglaterra

Més informació | Tots x tots

El concert més insòlit del país

Un dels concerts més insòlits i curiosos de Catalunya té lloc al túnel de l’A-2, al terme municipal de Cervera, a l’altura de Vergós de Cervera. El juny de l’any passat es va celebrar la tercera edició del concert en aquest espai. El motiu per escollir aquest lloc tan poc habitual ve justificat per la bona sonoritat i qualitat acústica del túnel, que l’apropen a les característiques sonores d’una catedral.

Més informació | 324.cat

Les quatre columnes del Palau de la Generalitat, 1.900 anys d’història

Les quatre columnes que adornen l’entrada principal del Palau de la Generalitat amaguen una història molt antiga i que té el seu inici molt lluny del nostre país. Aquestes quatre columnes provenen de la regió de Troia o Tròade i tenen una antiguitat de 1.900 anys!!

Una sèrie d’aquestes columnes van ser transportades des de la Tròade fins la Tarraco romana en el segle II d.C. Estaven destinades a algun conjunt arquitectònic de gran rellevància institucional. Posteriorment algunes d’aquests columnes varen ser reutilitzades per a la construcció de una església, ja desapareguda, a la zona de Sant Pere Sescelades. Al 1598, 4 d’aquestes columnes (d’uns 6 metres i 20 tones de pes) foren traslladades a Barcelona per adornar la façana principal de la Generalitat i que encara avui podem admirar. Altres d’aquestes antigues columnes troianes encara les podem veure actualment a diversos llocs de Tarragona.

Més informació | Histocat

 

Un tros de Cuba a Catalunya

Salvador Samà i Torrens (1861-1933), marquès de Marianao, era l’hereu d’una família catalana que havia fet fortuna a Cuba. Va ser polític i entre altres càrrecs va ser diputat de les Corts espanyols i alcalde de Barcelona. En una de les seves propietats, a Cambrils, va voler reproduir l’exòtic paisatge de Cuba i va fer construir el Parc Samà. El projecte d’aquest parc va ser encarregat a Josep Fontserè i Mestre, autor del Parc de la Ciutadella de Barcelona i amb Antoni Gaudí com a ajudant.

La plantació del parc va començar l’any 1881. Es varen construir jardins, llacs, cascades, gàbies per a animals i una esplèndida casa d’estil colonial. El parc ocupa una extensió de 14 hectàrees i actualment està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Jardí Històric.

Més informació | Tinet.cat i Viquipedia

Esquiant pel centre de Barcelona

Aquests dies de fred i neu me recorden que a l’any 1962 hi haver una gran nevada a Barcelona el dia de Nadal. Al voltant de les 12 de la nit, coincidint amb la Missa del Gall s’inicia la precipitació en forma de petits flocs de neu. El dia 25, ja des de la matinada, la precipitació era prou intensa com per començar a acumular gruixos que creixien progressivament. Se varen arribar -3.6°C de mínima, això, junt a la pluja caiguda va provocar uns gruixos considerables de neu (a l’Observatori Fabra van enregistrar 70 cm aproximadament). Tal quantitat de neu va  provocar greus conseqüències a la ciutat i va quedar pràcticament paralitzada.

Dins d’aquest marc que podríem definir com a caòtic, la nota alegre la donaven els esquiadors practicant el seu esport favorit al carrer de Balmes i Passeig de Gracia, entre altres. Curiosament, i en aquella ocasió de franc, els Ferrocarrils de la Generalitat «els Catalans») servien com a remuntadors d’excepció fins l’estació de l’avinguda del Tibidabo pels esquiadors que volguessin repetir el descens. Altres poblacions dels voltants de Barcelona també quedaren afectades.

Més informació | ACAM, Imatges

Radiografia d’un nadó a 1896

Aquesta curiosa imatge correspon a Cèsar Comas Llaberia, un català pioner de la radiologia a Espanya. Sols dos mesos després que Wilhelm Roetgen descobrís els raigs X a l’any 1895, el Dr. Comas, que en aquella època encara era estudiant de medicina, va realitzar a Barcelona la primera presentació pública d’aquest nou invent. Al 1898, junt amb el seu cosí també metge Agustí Prió, varen establir una consulta de radiologia, on per primera vegada els raigs X eren utilitzats per diagnosticar malalties. Els efectes dels raigs X no eren innocus i les nul·les mesures de seguretat varen provocar un càncer de pell a les mans dels dos metges. Al Dr Prió li varen amputar la mà dreta, però el càncer ja s’havia estes i morí. Al Dr. Comas li varen amputar la ma esquerra però va sobreviure fins a l’any 1956 quan morí als 82 anys.

La imatge correspon al llibre “Un segle d’història de Catalunya en fotografies” i podeu ampliar la informació aquí.

El primer hipermercat

En els anys 70 s’introdueixen els primers hipermercats a Espanya amb l’obertura de Carrefour Prat (llavors PRYCA), el 1973, a Barcelona i Alcampo Pio XII (llavors YUMBO) a Madrid. El de Barcelona es va inaugurar el 5 de desembre de 1973. Disposava de 10.000 m² de superfície urbanitzada i un parking per 2500 vehicles. Va ser una revolució que va arribar fins a molts quilòmetres a la rodona. A partir d’aquell any,  els hipermercats s’estenen a bona part de les províncies espanyoles

Més informació | Asociación Española de Centros Comerciales  i Skyscrapercity

Quan tancaren el camp de Barça per xiular l’himne espanyol

Per sort, el fet que explicarem avui és cosa d’any passats. Tot va passar durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930),que entre altres coses, es va caracteritzar per un fort anticatalanisme. El Barça era un símbol de la resistència catalana contra el poder central. El dia 14 de juny de 1925, el Camp de les Corts és escenari i testimoni d’un episodi que ha passat a la història del club blaugrana.  El club havia organitzat un partit contra el CE Júpiter en homenatge a l’Orfeó Català. Inicialment l’autoritat governativa no va concedir el permís i això va provocar que el dia del partit una gran quantitat d’aficionats i catalanistes es concentressin a les Corts. Finalment concedida l’autorització prèvia, i abans de començar el partit amb el públic a les graderies, la banda de música de la Brittish Royal Marine (ancorada aquells dies en el port de Barcelona) va interpretar els himnes espanyol i britànic. El públic va xiular sorollosament mentre sonava la Marxa Reial i, ben al contrari, va aplaudir el God Save the King britànic. L’autoritat governativa, enfurida per l’incident, no trigà en reaccionar contra el club i en represàlia pels fets, el Camp de les Corts fou clausurat per a una durada de sis mesos, que finalment fou reduïda a tres. El president Joan Gamper va presentar la dimissió.

Font | Viquipèdia

Tancament estadi de Les Corts (1925) per mesqueunclub1899